2. Infraestructures

Hem dividit aquest tema en 4 subapartats i a cada un d'ells li hem assignat un pes determinat segons el nostre criteri.

Pes	Subapartat	Comentari
25%	1.- Política pròpia d'inversions	(1) El col·lapse en les infraestructures del país afecta en tres nivells: A.- Al desenvolupament de l'economia. Si les infraestructures es col·lapsen l'economia se'n ressenteix. Un lloc sense infraestructures adequades es poc atractiu per les empreses. B.- Al desenvolupament del Comerç. Al igual que l'apartat anterior. C.- Al Benestar de les persones. Sobretot pel que fa als desplaçament als llocs de treball i de cap de setmana. Falta d'opcions ferroviàries, col·lapse de les autopistes i carreteres. Poder determinar i realitzar una política pròpia d'infraestructures hauria de significar: (a) Incrementar la rapidesa en realitzar-les, per exemple Catalunya fa 17 anys que demana trens d'alta velocitat (TGV). (b) Adaptar les necessitats a la realitat d'un país marcadament mes industrial que altres zones. (c) Donar solucions en terminis raonables per problemes actuals. Si les solucions no es donen en terminis raonables la societat les pateix en un llarg període i a més quan s'implanten ja no donen solucions a problemes que s'han agreujat i evolucionat. La falta continuada d'inversions adequades a les necessitats provoca el col·lapse; com es va poder comprovar l'estiu del 2007 en que precisament han fallat l'aeroport del Prat, Rodalies, l'autopista central i la xarxa elèctrica. La política pròpia d'inversions ha de corregir també el pèssim grau d'implantació de les mateixes: des del 1991 el % d'implantació no arriba al 75% del pressupostat (en la mateixa època el grau d'implantació a Madrid es el 102%)
25%	2.- Renfe / Infra. ferroviaries	(2) (Art 140 / Art 169) - La gestió de RENFE (serveis) i les infraestructures ferroviaries (ADIF) es nefasta des dels inicis de las transicisió, un mal crònic. Tenir-la hauria d'implicar una millora en la gestió per mes proximitat dels gestors decissors (no només els executors). Així per exemple entre el 1.995 i el 2001 les inversions del ministeri en rodalies ha estat de 153 milions a Barcelona contra 416 milions eur a Madrid, per poblacions mes o menys parells. Es en aquest sentit que es planteja la necessitat de crear un operador català que substitueixi RENFE. De fet a Catalunya hi ha IFERCAT (infraestructres) i els Ferrocarrils de la Generalitat com a embrions dels que haurien de ser els operadors en serveis i infraestuctures, però encara amb competències molt limitades. Un bon exemple del que pot suposar la autogestió en els nivells de servei seria els FGC. La falta d'inversió continuada està provocant actualment un colapse continu dels serveis de rodalies que es tradueixen en moltes incidències. Els regionals que van cap a zones interiors van a mitjanes de velocitats inferiors a les de fa 100 anys. Dos actuacions bàsiques per tant: Rodalies / Regionals.
25%	3.- Aeroports / Ports	(3) (Art 140 / Art 169) Els ports i aeroports son el complement a la xarxa de distribució i recepció de productes i persones. En el tema dels ports no hi ha fet diferencial perquè de fet Madrid no té ports. En qualsevol cas la gestió dels ports importants de Catalunya (Tarragona i Barcelona) depen encara del govern estatal que es nega a traspassar-ne la gestió completa. En el port de Barcelona durant temps hi havia un sol aduaner destinat a controlar totes les importacions cosa que colapsava el servei. Un altre cop la falta de proximitat dels decissors (que no els executors) dona per resultat un mal servei. En el tema dels aeroports es vol cedir la gestió de tots menys la de Barcelona. Actualment el fet de dependre de Madrid implica la no existència de vols continentals directes que estan tots centralitzats a Madrid. D'altra banda les inversions a Barajas en el període 1992-2000 son 6 vegades les del Prat. Nota: l'empresariat català conscient de l'importànica de ser un nus en la xarxa mundial d'aeoroports ha creat un pool de pressió en un acte conjunt al IESE demanant el traspàs de la gestió de l'aeroport del Prat.
25%	4.- Correcció descompensacions	(4) - Les descompensacions acumulades per el dèficit d'inversió es consideren un equivalent a 6.000 mil eur només contemplant el tema de Rodalies en l'apartat ferroviari. Corregir una part del dèficit històric hauria de permetre resituar el nivell de les infraestructures en un temps raonable. Sense una correcció dels dèficits acumulats en infraestructures la correcció dels actuals dèficits serà lenta.

Podeu trobar més detalls clicant al menú superior.